El Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència (en endavant, “PRTR”) es configura com un instrument, promogut a nivell europeu, per mitigar els impactes de la pandèmia de la COVID-19, així com, per transformar la societat a través de la modernització del teixit productiu, l’impuls de la descarbonització i el respecte pel medi ambient, el foment de la digitalització i la millora de les infraestructures i dels recursos destinats a la investigació i formació.
La implementació i desenvolupament d’aquest Pla suposa la injecció de milers de milions d’euros a les arques de les diferents entitats que integren el sector públic perquè, a través de les oportunes convocatòries, distribueixin aquest capital entre promotors públics i privats que impulsin projectes vinculats a les finalitats anteriorment indicades.
No obstant això, les voluntarioses bondats de l’esmentat Pla no poden deixar-se al lliure criteri de cada entitat, motiu pel qual, el passat 30 de setembre de 2021, va ser publicat al Butlletí Oficial de l’Estat l’Ordre HFP/1030/2021, de 29 de setembre, per la qual es configura el sistema de gestió del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència.
Dita Ordre configura i desenvolupa un sistema de Gestió orientat a definir, planificar, executar, seguir i controlar els projectes i subprojectes en què es descomponen les diferents mesures previstes en els components del PRTR.
Entre aquestes mesures, l’article 6 de l’Ordre de referència exigeix que, als efectes de donar compliment a les obligacions que l’article 22 del Reglament (UE) 241/2021 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de febrer de 2021, tota entitat, decisora o executora, que participi en l’execució de les mesures del PRTR ha de disposar d’un «Pla de mesures antifrau» que li permeti garantir i declarar que, en el seu respectiu àmbit d’actuació, els fons corresponents s’han utilitzat de conformitat amb les normes aplicables, en particular, pel que fa a la prevenció, detecció i correcció del frau, la corrupció i els conflictes d’interessos.
A l’efecte d’aconseguir una homogeneïtat en el disseny d’aquestes mesures per part de tals participants, i sense perjudici de l’aplicació de mesures addicionals atenent les característiques i riscos específics de l’entitat de què es tracti, la mateixa Ordre recull un qüestionari d’autoavaluació relatiu a l’estàndard mínim i orientació sobre mesures de prevenció, detecció i correcció del frau, corrupció i conflicte d’interessos, especialment dirigides a garantir una adequada protecció dels interessos financers de la Unió en l’execució d’actuacions finançades o a finançar pel Mecanisme de Recuperació i Resiliència (MRR).
Per dur-ho a terme, es configuren les següents actuacions obligatòries pels òrgans gestors:
a) L’avaluació de risc de frau, la cumplimentació de la Declaració d’Absència de Conflicte d’Interessos (DACI).
b) La disponibilitat d’un procediment per abordar conflictes d’interessos, deixant segons el parer de cada entitat l’elecció de les mesures de prevenció i detecció.
En qualsevol cas, es determina que el «Pla de mesures antifrau» ha de complir els següents requeriments mínims:
a) Aprovació per l’entitat decisora o executora, en un termini inferior a 90 dies des de l’entrada en vigor de la referida Ordre o, si s’escau, des que es tingui coneixement de la participació en l’execució del PRTR.
b) Estructurar les mesures antifrau de manera proporcionada i al voltant dels quatre elements clau de l’anomenat «cicle antifrau»: prevenció, detecció, correcció i persecució.
c) Preveure la realització, per l’entitat de què es tracti, d’una avaluació de risc, impacte i probabilitat de risc de frau en els processos clau de l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència i la seva revisió periòdica, biennal o anual segons el risc de frau i, en tot cas, quan s’hagi detectat algun cas de frau o hi hagi canvis significatius en els procediments o en el personal.
d) Definir mesures preventives adequades i proporcionades, ajustades a les situacions concretes, per reduir el risc residual de frau a un nivell acceptable.
e) Preveure l’existència de mesures de detecció ajustades als senyals d’alerta i definir el procediment per a la seva aplicació efectiva.
f) Definir les mesures correctives pertinents quan es detecta un cas sospitós de frau, amb mecanismes clars de comunicació de les sospites de frau.
g) Establir processos adequats per al seguiment dels casos sospitosos de frau i la corresponent recuperació dels Fons de la Unió Europea gastats fraudulentament.
h) Definir procediments de seguiment per revisar els processos, procediments i controls relacionats amb el frau efectiu o potencial, que es transmeten a la corresponent revisió de l’avaluació del risc de frau.
i) Específicament, definir procediments relatius a la prevenció i correcció de situacions de conflictes d’interès. En particular, s’ha d’establir com a obligatòria la subscripció d’una DACI pels que participin en els procediments d’execució del PRTR, la comunicació al superior jeràrquic de l’existència de qualsevol potencial conflicte d’interès i l’adopció, per part seva, de la decisió que, en cada cas, correspongui.
Les mesures anteriors es complementen amb la regulació del procediment a seguir en el cas que es detecti un possible frau, o la seva sospita fundada. En aquest cas, l’entitat afectada:
a) Suspendre immediatament el procediment, notificar aquesta circumstància en el més breu termini possible a les autoritats interessades i als organismes implicats en la realització de les actuacions i revisar tots aquells projectes, subprojectes o línies d’acció que hagin pogut estar exposats a la mateixa;
b) Comunicar els fets produïts i les mesures adoptades a l’entitat decisora, o a l’entitat executora que li hagi encomanat l’execució de les actuacions, en aquest cas serà aquesta la que se’ls comunicarà a l’entitat decisora, qui comunicarà l’assumpte a la Autoritat Responsable, la qual podrà sol·licitar la informació addicional que consideri oportuna de cara al seu seguiment i comunicació a l’Autoritat de Control;
c) Denunciar, si fos el cas, els fets a les autoritats públiques competents, al Servei Nacional de Coordinació Antifrau -SNCA-, per a la seva valoració i eventual comunicació a l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau;
d) Iniciar una informació reservada per depurar responsabilitats o incoar un expedient disciplinari;
e) Denunciar els fets, si s’escau, davant el Ministeri Fiscal, quan sigui procedent.
En qualsevol cas, la mateixa Ordre exigeix que l’entitat afectada avaluï preceptivament la incidència del possible frau i la seva qualificació com a sistèmic o puntual i, en tot cas, retiri els projectes o la part dels projectes afectats pel frau i finançats o a finançar pel MRR.
Aquestes mesures responen, sense cap mena de dubte, a la metodologia implementada en el sector privat mitjançant el desenvolupament de programes de Compliance, com a eina de prevenció del frau i la corrupció i, el més important, com a mecanisme per formar i reforçar la integritat pública a la presa de decisions i la gestió dels recursos públics.
La comissió d’irregularitats en seu administrativa pot arribar a tenir naturalesa delictiva. Per aquest motiu, l’àmplia experiència existent a Espanya en matèria de Compliance i prevenció de delictes pot ser molt útil ara per a les organitzacions públiques quan hagin d’analitzar els seus processos interns i establir mesures de control adequades. A més, no s’ha de descartar la possibilitat de poder certificar aquests models de prevenció del frau i la corrupció en base a un estàndard normatiu, com pot ser la ISO 37001 (antisuborn), de manera que s’incrementaria així la confiança dels grups d’interès sobre els models implantats.
En definitiva, mica en mica el sector públic va “topant” amb el compliance, sigui directament o indirectament, de manera que l’ètica i la integritat no són una opció, sinó una obligació de la qual es podrà retre comptes.
